Josep Gual Lloberes
Josep Gual Lloberes (Badalona, 1920-2005). Poeta, periodista, activista cultural i esportista ―. Josep Gual va participar de forma activa en nombroses entitats culturals i esportives de la ciutat de Badalona (Orfeó Badaloní, Grup Estrop, Club Joventut de Badalona, Unió Gimnàstica). De jove va ser reclutat com a membre de la «lleva del biberó», fet que marcà la seva vida i es converteix en un dels eixos principals de la seva obra poètica. Va escriure alguns dels poemes més representatius de la batalla de l’Ebre, constituint-se així en un element significatiu per a la recuperació de la memòria històrica, encara que ell no va ser destinat a aquell front.
Literàriament cal situar-lo en el grup d’escriptors del Barcelonès Nord, al costat de Màrius Sampere, Joan Argenté, Joan Soler Amigó i Maria Aurèlia Capmany, que sempre tingué una presència activa a Badalona. Gual, com gairebé tots els altres, va estar vinculat al moviment de la Nova Cançó des del Grup Estrop. El seu primer llibre La sal al coll (1964), va obtenir el Premi mossèn Alcover de les Joventuts Musicals de Manacor, de 1963, i està prologat per l’escriptor mallorquí Jaume Vidal Alcover. Aquest primer recull ja inclou el famós poema «Paisatge de l’Ebre», considerat per Manuel Vázquez Montalbán com «una de les cançons més emocionants i senzilles de la guerra civil», musicada per Teresa Rebull, i recentment versionada per Marina Rosell.
Després vingueren Més ençà dels burots (1979), Les sabates d’en Jaume (1985), inclòs dins del recull Gual permanent (1985), Aboco el sac (2003) i la seva Poesia completa, editada pòstumament el 2005.
Josep Gual Lloberes va aconseguir poetitzar el drama de la seva generació, la lleva del biberó, i en els seus darrers reculls continua fent una poesia contestatària i de denuncia de les desigualtats de classe i de condició social del franquisme i el primer postfranquisme. Va ser una personalitat popular i estimada a Badalona on té un espai dedicat a la Rambla de Santa Madrona, El racó d’en Gual, on es fan activitats a l’aire lliure, sobretot relacionades amb la poesia.