Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918-1991) ha estat una de les intel·lectuals més completes de la Catalunya contemporània. Intel·ligent, lúcida, desperta i sempre activa es dedicà inicialment a la docència, però sabé exercir amb fermesa i dignitat la seva vocació d’escriptora en una època en què ser escriptor no era considerat ofici de dones, i es situà en el món literari català com un valor singular dins del panorama literari dels anys 55-80. Destacà com una veu conscient, civil i compromesa en totes les seves activitats, com a dona de teatre (dirigint, escrivint, actuant, oferint el seu mestratge a l’EADAG), com a activista cultural en l’època de la resistència contra el règim franquista, com a feminista i com a política en el darrer període de la seva vida.
Maria Aurèlia Capmany i Badalona
Capmany va ser professora de filosofia, grec i alemany a l’Institut Albéniz de Badalona (aleshores Colegio Municipal de Enseñanza Media Albéniz) entre 1944 i 1956. Capmany inicia la seva carrera de docent a una Badalona pobra, comunicada amb la gran capital pel ferrocarril de Mataró i per tramvia, el número 70, que ella prenia cada matí i amb el qual feia un recorregut de més d’una hora per arribar fins a Badalona. L’institut estava dividit en dos edificis, els nois ocuparen la masia de Can Boscà Vell, a Bufalà, fins on es traslladava Capmany el primer curs. Les noies eren al bell mig de la ciutat, a la Casa Agustí de Pep Ventura, que passà a anomenar-se La Femenina en el particular argot d’alumnes i professors. A partir del curs 1945-46 Capmany anava i venia d’un edifici a l’altre, travessant la ciutat per donar classe a nois i noies. El record que deixà entre aquells alumnes el pas de la senyoreta Capmany per les aules de l’Albéniz es manté viu, encara avui, a través d’aquells exalumnes que la recorden i van gaudir de la seva amistat fins a la mort de l’escriptora, és per aquest record, en agraïment i homenatge que l’Espai Betúlia du el nom d’una de les seves novel·les.
Betúlia
Betúlia és una de les primeres novel·les d’una autora jove que tot just començava la seva singladura com a novel·lista en un país derruït, empobrit i trist, i amb una llengua prohibida i sense referents vàlids que l’ajudessin en el seu aprenentatge d’escriptora novell. Betúlia és, doncs, una primera temptativa novel·lística on l’escriptora assaja diversos subgèneres, una novel·la on la trama es desenvolupa en una ciutat imaginària, anomenada Betúlia, i fàcilment identificable per a tothom que conegués la Badalona dels anys de la postguerra. La petjada que Maria Aurèlia Capmany va deixar a la nostra ciutat, i el rendiment que en va saber treure com a escriptora fan de la novel·la Betúlia (1956), un dels referents culturals més singulars dels badalonins. I en tant que referent és un signe d’identitat que ens ajuda a conformar el nostre present a partir de la construcció d’una imatge col·lectiva de ciutat que, en aquest cas, esdevé també una notable aportació al conjunt del patrimoni literari català.