2 d'abril a les 19 h

“El poema de la rosa als llavis” (1923), de Joan Salvat-Papasseit. Per Jordi Virallonga

Dins del cicle de poesia DE TANTS DITS

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona 1894-1924) va ser un escriptor barceloní d’extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte. Conegut com a poeta d’avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. El poema de la rosa als llavis és un poemari de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1923. La crítica posterior l’ha considerat com l’expressió més pura de la poètica salvatiana, i el millor poema eròtic de la tradició catalana. Consta de trenta-un poemes breus, escrits entre el 1921 i el 1923. L’argument del poemari gira al voltant d’una història d’amor, que queda distribuïda en una introducció i un total de vint seccions autònomes i d’extensió desigual, però interconnectades les unes amb les altres. L’amor, reduït a l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intel·lectuals, hi és entès com la via d’accés al Tot, com una autèntica religió.

Jordi Virallonga Eguren (Barcelona, 1955) és assagista, traductor i poeta en llengües catalana i castellana. Catedràtic de literatura espanyola (EU) a la Universitat de Barcelona, va presidir l’Aula de Poesia de Barcelona des de la seva fundació, el 1989. Especialista en literatura moderna i contemporània, ha estudiat la poesia de postguerra, sobretot a la Generació dels cinquanta i l’obra de poetes catalans del segle xx, molts dels quals ha editat i traduït (Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit o els poetes antologats a Sol de sal: la nova poesia catalana, 2001). Ha estat lector i professor convidat a diverses universitats europees, d’Àfrica i Amèrica. També ha traduït de l’italià, el francès i el portuguès a escriptors com Herberto Helder, Luiza Neto Jorge, Eugenio Montale, Aldo Busi, Verlaine, o Víctor Hugo. Entre els seus llibres de poesia citarem El perfil de los pacíficos (1992), Crónicas de usura (1997), Los poemas de Turín (2001), Hace triste (2010), Incluso la muerte tarda (2015), Amor de fet (2015) i A favor de l’enemic (2021). En Palabras para la resistencia. Sobre poesía y otras trincheras (2021) expone su pensamiento poético. El 2023 ha publicat en Cátedra Letras Hispánicas, en edició bilingüe, Me he cruzado con un hombre que pasaba, una antologia de poesia i prosa de Joan Salvat-Papasseit.

També et pot interessar