CICLE DE NARRATIVA
Cicle coordinat per Raül Garrigasait
D’una manera o d’una altra, tothom neix dins una família, i és en primer lloc dins d’aquesta estructura que cadascú es forma una identitat, es forja expectatives sobre si mateix i sobre els altres i viu els primers conflictes. És lògic, doncs, que des de Grècia fins avui la literatura hagi explorat amb insistència les crisis i les tensions de la institució familiar. Ho ha fet amb una radicalitat que queda ben lluny dels dogmes, i amb una riquesa de pensament i de detalls que encara resulta il·luminadora avui dia. En aquest cicle, cinc experts oferiran un recorregut per grans clàssics universals que han abordat algun aspecte de la família, com ara la identitat, la fidelitat, la revolta, la submissió o l’enveja.
Dimecres 7/10/2026 a les 18.30 h
Èdip rei de Sòfocles, a càrrec de Raül Garrigasait
Fa dos mil cinc-cents anys, Sòfocles va compondre la tragèdia familiar més extrema que s’hagi escrit mai: Èdip, atemorit per un oracle que li pronostica que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare, ha decidit fugir de casa, però resulta que cada pas que ha fet l’ha acostat més al compliment de la profecia. Al llarg de la tragèdia, buscant-se a si mateix, acabarà descobrint la terrible veritat. Èdip rei explora la relació entre l’individu, la família i la comunitat i sospesa el valor de les paraules més bàsiques de la llengua: pare, mare, fill, filla.
Dimecres 14/10/2026 d’octubre a les 18.30 h
Rei Lear de William Shakespeare, a càrrec de Joan Sellent
«Una vegada hi havia un rei que tenia tres filles…»: així és com comença La tragèdia del rei Lear, de William Shakespeare. Un inici de conte tradicional que no és sinó el preludi d’un viatge per les profunditats del mal i pels racons més foscos de la condició humana.
La vanitat senil, la irresponsabilitat, la ingratitud filial i els afectes mal dirigits condueixen un pare fins al caire de la bogeria. Se’ns mostren amb tota la cruesa unes hostilitats familiars que, contemplades amb la perspectiva de més de quatre segles, no deixen de colpir-nos perquè ens recorden que la perversitat d’alguns vincles de sang és una xacra intemporal.
Dimecres 21/10/2026 d’octubre a les 18.30 h
Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski, a càrrec de Xènia Dyakonova
Els germans Karamàzov és l’última obra de Dostoievski i una de les novel·les més riques i ambicioses de tots els temps. Amb l’ajuda d’un argument que sembla de novel·la policíaca, i a través d’uns personatges que oscil·len entre el realisme i la paràbola, aborda les qüestions fonamentals de l’existència humana: les paradoxes de l’amor i la passió, el sentit de la vida espiritual i moral de cadascú, la relació de l’home amb Déu i amb els altres, l’equilibri entre la fe i la raó, la lluita eterna entre el sentiment i el deure… N’analitzarem els aspectes literaris i artístics, i, si tenim prou temps, farem un tast de les idees polítiques i religioses que impregnen la novel·la.
Dimecres 28/10/2026 d’octubre a les 18.30 h
Cap al far de Virginia Woolf, a càrrec d’Iris Llop
Els Ramsay són un model de família victoriana: el pare és professor de filosofia i la mare l’àngel de la llar i l’amfitriona perfecta que tant s’encarrega dels fills, com dels amics i convidats a la casa d’estiueig. Aquests rols, basats en els valors conservadors forjats al segle XIX, es mantenen encara les primeres dècades del segle XX, però comencen a ser qüestionats per figures com Lily Briscoe o les filles de la senyora Ramsay. Woolf ens presenta en aquesta novel·la plena d’implícits i reflexions introspectives, la dissolució de la família victoriana, les seves dinàmiques i les seves contradiccions, a través d’un seguit de personatges que ens obren la porta de les seves consciències.
Dimecres 4/11/2026 de novembre a les 18.30 h
Mirall trencat de Mercè Rodoreda, a càrrec de Marina Porras
La història de Mirall trencat és, essencialment, la història de l’auge i la caiguda d’una família que alhora explica l’auge i la caiguda d’una ciutat i d’una societat. En aquesta conferència explicarem com Rodoreda teixeix la història dels membres d’una nissaga amb el passat, present i futur del seu país. Ho veurem sobretot a partir de la tríada de personatges femenins que vertebren la novel·la —Teresa, Sofia i Maria Valldaura— i que serveixen a Rodoreda per explicar els lligams entre el segle XIX i XX al seu imaginari i el pes de l’herència familiar.
Totes les activitats són entrada lliure fins a completar l’aforament.