Els espais vitals urbans del poeta J.V. Foix

19/06/2013

El passat dissabte 15 de juliol un grup d’usuaris de l’Espai Betúlia va fer l’itinerari literari Josep Vicenç Foix pels paratges de Vallvidrera, on el poeta visitava el seu amic Joaquim Folguera.

De mà de la professora Maria Nunes van anar descobrint indrets que apareixen en l’obra de Foix, tant en l’assaig, com ara el llibre memorialístic Catalans de 1918, com els bells sonets de Sol i de dol. Així, l’antiga drecera que uneix Vallvidrera amb el barri de Sarrià serví d’escenari per a la lectura d’un sonet en què Foix, fent gala d’un avantguardisme classicista, com pocs, dibuixa molt bé el moment històric que mena la societat del segle XX cap a una societat eminentment industrial i tecnològica, i ell, s’hi recrea en la dualitat del moment:

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
del temps antic, i a l’acost de la fosca,
sota un llorer i al peu de la font tosca, 
de remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
i claus de tub, cercar la peça llosca
a l’embragat, o al coixinet que embosca
l’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

l’antic museu, les madones borroses,
i el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
m’exalta el nou i m’enamora el vell. 

                                     Sol i de dol 

De baixada, cap a ciutat, vam anar recorrent els carrerons de la vila vella de Sarrià, on va néixer, viure i treballar l’escriptor. I la Maria Nunes ens il·lsutrava amb petites anècdotes de la vida de Foix, amb textos, els “espais escrits” de l’autor i qüestions referent a Foix i la seva contemporaneïtat.

A la plaça de Sarrià, mirant embadalits l’aparador de la pastisseria Foix de Sarrià

Davant la façana de la casa on va viure Foix tota la vida, al carrer de Setantí, 9.