Dins del cicle de poesia “De tants dits”
Presenta Joan Ramón Lladós, poeta i traductor
Reciten: Coloma Lleal, Paco Fanés i Periklis Kordolaimis
Edicions Pont del Petroli
Kostas Kariotakis (1896,Trípolis) no sembla que s’inscrigui gaire en la tradició poètica grega. És l’antítesi de la serena sensualitat del llenguatge poètic de Kavafis, que morirà deu anys més tard que ell tot i haver nascut trenta anys abans. I poso aquí Kavafis perquè és un referent que coneixem en català. Kariotakis és un solitari, una veu isolada. Home de cultura cosmopolita, nodreix més aviat el seu imaginari en l’univers postsimbolista francès i el clima feixuc de postguerra que donarà lloc a l’expressionisme europeu. La poesia de Kariotakis és trista, desesperançada, antièpica, i els seus versos, més que no basar-se en la metàfora, fan circular fluidament la melancolia, i la gamma d’emocions que la melancolia engendra, entre persones i coses.
Entrada lliure fins a completar aforament.