Dins del cicle de poesia DE TANTS DITS

Charles Pierre Baudelaire (1821-1867) és un dels poetes, crítics i traductors francesos més influents del segle XIX. La seva obra més representativa és Les flors del mal, on s’aplega pràcticament la totalitat de la seva poesia. En les seves tasques com a crític, on va defensar amb vehemència l’ideari estètic romàntic, també va tenir gran repercussió: en pintura va glossar les excel·lències d’Eugène Delacroix; en literatura va estudiar Edgar Allan Poe; en música, Wagner. De tota manera, de Baudelaire queda, més enllà de l’obra, una actitud: el seu enfrontament constant contra la moral burgesa, la figura del dandi de passeig pel París dels bulevards o pels racons més foscos del Barri Llatí. A ell es deu la concepció del poeta modern refusat per la societat, l’artista maleït entregat al vici i a la recerca d’una satisfacció que no arriba mai.

Aparegut l’any 1859, Les flors del mal (Les fleurs du mal) recull pràcticament tota la poesia en vers que va escriure Charles Baudelaire (1821-1867), el poeta que va revolucionar la poesia europea moderna. Part del contingut d’aquest poemari va ser considerat una ofensa a la moral pública, fins al punt que Baudelaire va ser processat. De tota manera, ni l’ordre de suprimir-ne sis poemes ni la multa que va caure sobre l’autor van poder evitar una segona edició, l’any 1861, en la que van aparèixer 35 textos inèdits.

Jordi Llovet (Barcelona, 1947). Crític de literatura, filòsof, traductor, assagista i catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha combinat l’ensenyament amb la dedicació institucional i editorial. És membre fundador del Col·legi de Filosofia. Des de la fundació de l’Institut d’Humanitats (1987), n’és director de l’Àrea de Literatura i de la Societat d’Estudis Literaris. Cal destacar, també, la seva tasca com a director de l’edició espanyola de l’Obra Completa de Franz Kafka (1996). Amb l’assaig Por una estética egoísta (1978) guanya el VI Premi Anagrama d’Assaig. També cal destacar el recull de conferències El sentit i la forma. Assaigs d’Estètica (1990), així com les obres en col·laboració, fruit de les activitats del Col·legi de Filosofia, com ara De l’amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987). El 2011, coincidint amb la seva jubilació com a professor en actiu a la universitat, apareix l’assaig divulgatiu Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les Humanitats, que polemitza sobre el descrèdit de l’alta cultura, tant en el si de les facultats de lletres com en la societat en general La dilatada carrera com a escriptor de Jordi Llovet és coneguda, també, per una quantitat enorme d’articles i pròlegs de crítica literària publicats, en molts casos, a les moltes traduccions que realitza. Des de la seva primera traducció al català de La transformació (1978), de Franz Kafka, ha fet arribar als lectors nombrosos clàssics de la literatura, sobretot francesos i alemanys, com Rilke, Mann, Hölderlin, Flaubert o Baudelaire, de qui va editar per primera vegada en l’àmbit del català el text complet de Les flors del mal, amb tots els afegits que van anar enriquint l’obra cabdal de Baudelaire fins a la tercera i definitiva edició.