On es bada l’ona

Veu: Lluís Marco

En el passat l’actuació dels badalonins ja va saber encendre colors diferents en una correntia d’activitats. Sóc admirador de Li-Xang i de l’Anís del Mono. Tinc bons amics a Badalona i sempre m’ha complagut de col·laborar en l’aspecte cultural al desenvolupament de la ciutat. Els meus lligams i les afeccions són, ben entès, per cronologia, més aviat de cara al passat. Aquesta vegada, però, la col·laboració ha estat en idees de futur amb la corda més enllà del caire cultural. El meu poema visiu vol ser una torre des d’ahir a demà: hi ha balcons i xemeneia. L’actitud de moltes vides és fer que els reflexos trobin les menys parpelles possible. I és al jovent a qui correspon de respirar per aquests anells a fi de llançar el metall cap a la primavera i arribar al fons de tota mena de tintes. Perquè les dreceres de l’aigua no se’ns han de quedar als dits. Als joves principalment dedico aquest poema tot desitjant-los que sàpiguen trobar la font a la muntanya adequada. Tanmateix més enllà del mapa hi ha l’horitzó, on cal saber penjar la clau de totes les palanques.

Joan Brossa, On es bada l’ona. Dins, Prosa completa i textos esparsos, Barcelona: RBA-La Magrana, 2013, p.618.

Molí de la Torre, 16

  • On es bada l’ona

    Joan Brossa